HI HA MOMENTS

Tot esperant per anar a dinar ens seiem sota els porxos de la plaça de Vicenç Martorell, al Café d'Annunzio, al Raval. Fem un beure esperant que ens truquin quan hi hagi lloc, doncs així hem quedat. D'on ens han de trucar per dinar és el restaurant Teresa Carles , vegetarià del que hem sentit parlar molt bé. I la veritat és que no està gens malament, com podeu veure: I aquí us deixem la carta: A la tarda ens n'anem a la sala B de Luz de Gas, a veure l'espectacle Inèdits Eugenio, de Reugenio . Tots aquells que tenieu el cassette és un espectacle que no us heu de perdre. L'endemà tenim òpera, però abans anem a fer un arròs a l'arrosseria Xàtiva, que ja coneixem . Tot seguit fem un café a la plaça Reial, i cap al Liceu , que fan Carmen, de Bizet. El tercer dia del pont el dediquem al MNAC . Visitem les sales d'art modern, a la recerca dels quadres d'Isidre Nonell, Marià Fortuny... i especialment Ramon Casas.

Si l'última entrada havia estat gastronòmico-cultural, aquesta vegada anem directament a lo gatron... Ó també és cultural? Anem al Pakta , gestionat pel clan Adrià, a sopar. Així que potser també ho podem  reivindicar com una experiència cultural. Si més no, ja per començar, com es tracta de cuina Nikkei, haurem d'aprendre l'existència de tota una serie de nous productes. Així que farem gastronomia, cultura, geografia, lingüística, biologia... i tot en un sopar. Entrem al local i l'atenció és exquisida. Us asseuen, se us  presenten, i os aniran explicant cada plat. I comença l'espectacle... Comencem amb un còctel, per obrir la gana i prendre els aperitius: Els aperitius es presenten com a Honzen Ryori, que és una distribució tradicional japonesa del plat. Hi trobem: Tofu d’alvocat amb garoines Navalla amb salsa de tamarinde i nori Amanida de l’hort amb kimchi Crispetes a la “huancaína” Kumquats amb gelatina de “leche de tigre” Daikon amb “ají

Aquest cap de setmana serà gastronòmic-cultural. O sigui, menjar i teatre. Esperem uns amics per dissabte a la tarda, i com hem d’anar al Teatre Poliorama , a les Rambles, que millor lloc que el Zurich de plaça Catalunya per fer un cafè. Bé, millors llocs potser hi ha, almenys millor de preu, però ben situat sí que s’ha de reconèixer que està. Fet el cafè i amb els amics anem cap al teatre, a veure el musical Polònia. Prou trist és el mes de gener, així que anem a riure una estona almenys. Després de les ‘risses’, anem a fer un beure a la plaça Reial, a l’ Ocaña , on també es pot riure, o somriure, veien la fauna que hi circula. I després cap a Sopar, a Casa Guinart , a les Rambles, vora la Boqueria. Sí, a les Rambles hi ha llocs que no estan plens de ‘guiris’, i aquest és un, amb bones tapes i acollidor, situat en el primer pis d'un petit local. El diumenge comencem la segona part. Ens lleven i anem al carrer Muntaner a visitar els jardins de la casa d’ Ignacio Muñoz Ramonet