BARCELONA, MAIG 2015. EL SABEN AQUELL QUE DIU...

Tot esperant per anar a dinar ens seiem sota els porxos de la plaça de Vicenç Martorell, al Café d'Annunzio, al Raval. Fem un beure esperant que ens truquin quan hi hagi lloc, doncs així hem quedat.

D'on ens han de trucar per dinar és el restaurant Teresa Carles, vegetarià del que hem sentit parlar molt bé.

I la veritat és que no està gens malament, com podeu veure:

I aquí us deixem la carta:

A la tarda ens n'anem a la sala B de Luz de Gas, a veure l'espectacle Inèdits Eugenio, de Reugenio. Tots aquells que tenieu el cassette és un espectacle que no us heu de perdre.

L'endemà tenim òpera, però abans anem a fer un arròs a l'arrosseria Xàtiva, que ja coneixem. Tot seguit fem un café a la plaça Reial, i cap al Liceu, que fan Carmen, de Bizet.

El tercer dia del pont el dediquem al MNAC. Visitem les sales d'art modern, a la recerca dels quadres d'Isidre Nonell, Marià Fortuny... i especialment Ramon Casas. El motiu de l'interés per aquest últim el podeu trovar aquí.

Com és primavera donen un tombe pels jardins al de Montjuïc i anem xino-xano fins Miramar, i baixem pels jardins de Costa i Llobera, amb els seus cactus davant el mar.

BARCELONA, ABRIL 2015, PAKTA

Si l'última entrada havia estat gastronòmico-cultural, aquesta vegada anem directament a lo gatron... Ó també és cultural? Anem al Pakta, gestionat pel clan Adrià, a sopar. Així que potser també ho podem  reivindicar com una experiència cultural. Si més no, ja per començar, com es tracta de cuina Nikkei, haurem d'aprendre l'existència de tota una serie de nous productes. Així que farem gastronomia, cultura, geografia, lingüística, biologia... i tot en un sopar. Entrem al local i l'atenció és exquisida. Us asseuen, se us  presenten, i os aniran explicant cada plat. I comença l'espectacle...

Comencem amb un còctel, per obrir la gana i prendre els aperitius:

Els aperitius es presenten com a Honzen Ryori, que és una distribució tradicional japonesa del plat.

Hi trobem:

Tofu d’alvocat amb garoines
Navalla amb salsa de tamarinde i nori
Amanida de l’hort amb kimchi
Crispetes a la “huancaína”
Kumquats amb gelatina de “leche de tigre”
Daikon amb “ají amarillo” 

I seguidament la resta de plats:

Usuzukuri de peix de mercat amb yuzukosho (aquest cop era llobarro)

Nigiri de calamar amb llima i sansho
i d’ostra amb salsa ponzu i “rocoto”

Tàrtar de tonyina amb cruixent de nori i shichimi

El ceviche de corbina

Causa floral de tonyina amb salsa chalaca i kizami wasabi 

i causa fregida de pollastre amb huacatay

Shumai de llagostí i “Sanguchito” de peix fregit amb maionesa
“d’ají amarillo”

Soba de chulpe amb salsa “acevichada” i botarga

“Anticucho” de pollastre a la brasa

Gindara “añejo”

I per acabar els postres, també en format Honzen Ryori:

Merenga de yuzu
“Sandwich” de mango
Mochi de nata i maduixetes
Flam de salsa de soja
Branca de canyella

Un cop hem sopat, aprofitant l'avinentesa, anem a veure com està l'ambient pel Poble Sec. Baixem el carrer Lleida fins Paral.lel i anem avall cap al mar, fins a trobar el carre Blai. Les terrasses ja són plenes, tot i la fresca, i hi ha un bon ambient. Nosaltres seguim fins a trobar un carrer que creua, el Poeta Cabanyes, on entrarem al Barcelona Rouge. D'ambient agradable i tranquil, i trobem un recital poètic acompanyat de guitarra.

Per rematar la nit, seguim pel carrer Blai fins al carrer d'en Fontrodona, al club Mau Mau, ampli i amb diverses zones, on podem prendre un còctel tranquilament, doncs encara és d'hora. Va arribant gent i comença a ambientar-se, però nosaltres ja toquem retirada. Ja tornarem un altre dia.

 

BARCELONA, GENER 2015

Aquest cap de setmana serà gastronòmic-cultural. O sigui, menjar i teatre. Esperem uns amics per dissabte a la tarda, i com hem d’anar al Teatre Poliorama, a les Rambles, que millor lloc que el Zurich de plaça Catalunya per fer un cafè. Bé, millors llocs potser hi ha, almenys millor de preu, però ben situat sí que s’ha de reconèixer que està. Fet el cafè i amb els amics anem cap al teatre, a veure el musical Polònia. Prou trist és el mes de gener, així que anem a riure una estona almenys. Després de les ‘risses’, anem a fer un beure a la plaça Reial, a l’Ocaña, on també es pot riure, o somriure, veien la fauna que hi circula. I després cap a Sopar, a Casa Guinart, a les Rambles, vora la Boqueria. Sí, a les Rambles hi ha llocs que no estan plens de ‘guiris’, i aquest és un, amb bones tapes i acollidor, situat en el primer pis d'un petit local.

El diumenge comencem la segona part. Ens lleven i anem al carrer Muntaner a visitar els jardins de la casa d’Ignacio Muñoz Ramonet, oberts al públic uns dies abans de què comenci la rehabilitació. Després d’un llarg litigi, la casa ha quedat en propietat de l’ajuntament, que la reformarà per fer-hi… alguna cosa. Com fa sol, pensem un lloc on ens toqui, així que anem cap al Parc de la Ciutadella. Un cop ‘fotossintejats’ una estona, anem a fer el vermut a ca l’Elsa i Fred, al carrer del Rec Comtal, allí mateix. Fem unes braves, que tenen certa fama, i decidim anar a dinar a l’arroseria Xàtiva, a Gràcia. Com fa sol, pugem tot el Passeig de Sant Joan a peu, i així fem gana. A l’arrosseria la paella és excel·lent, i els postres encara més, i el servei fenomenal. I per aquest cap de setmana, ‘tanquem la paradeta’.